Un estudi de Crèdit Andorrà i Gaudit conclou que Andorra distribueix entre els països veïns entre el 54 i el 63% del PIB

Publicacions
18/12/2014
Agustí Garcia, Joan Tomàs, Crèdit Andorrà, estudi, Gaudit,

Un moment de la presentació dels estudis realitzats per Crèdit Andorrà i Gaudit. / Foto: ANA

Les dues entitats han impulsat també un estudi que analitza la situació econòmica de les parròquies

Andorra distribueix entre els països veïns un percentatge molt elevat de la seva renda, concretament entre el 54 i el 63% del seu PIB depenent dels anys, que representa al voltant d’uns 1.500 milions d’euros anuals. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi La balança de fets i pagaments del Principat d’Andorra, elaborat per Crèdit Andorrà i Gaudit, i presentat aquest dimecres.

Les diferents dades recollides, en termes de fluxos comercials, econòmics, financers i de persones, mostren una economia andorrana oberta i connectada amb la resta del món. Tal com ha explicat el soci director de Gaudit, Joan Tomàs, l'estudi conclou que "com més alt és el grau d'obertura de l'economia andorrana, més riquesa redistribueix a les economies veïnes". Aquest aspecte "reforça la posició de la Unió Europea a l'hora d'animar als Estats a tancar un bon acord amb Andorra, Mònaco o San Marino", hi ha afegit.

Entre els aspectes que s'han tingut en compte a l'hora d'analitzar aquests fluxos hi ha conceptes com ara la despesa associada a sistemes educatius de l'exterior –és a dir, el que gasten els estudiants andorrans que cursen estudis universitaris a Espanya o França–, les rendes del treball satisfetes a treballadors fronterers, la despesa associada al consum directe dels andorrans a l'exterior o bé les despeses de representació de la diplomàcia andorrana.

Els comuns han sabut adaptar-se a la crisi

El segon estudi, Anàlisi econòmica de les parròquies del Principat d'Andorra, conclou que els comuns han sabut adaptar-se a la situació de crisi generada a partir del 2008. L’anàlisi destaca que si l'any 2008 els comuns van tancar l'exercici amb un dèficit de 18,44 milions d'euros, l'any següent, ja en plena crisi, van aconseguir un superàvit de 7,23 milions d'euros, una xifra que el 2013 ja havia ascendit fins als 27,62 milions.

Tomàs ha destacat que bona part d’aquests diners s'han destinat a eixugar deute, un fet que ha qualificat de "bona notícia". Això ha permès reduir l'endeutament un 24,10% i ha passat dels 189,58 milions de l'any 2008 als 143,90 milions del 2013.

Tanmateix l'estudi constata que a mesura que es destinaven diners a eliminar aquest deute es deixaven de dedicar a inversió. Durant els anys de bonança, Tomàs ha destacat que la capacitat inversora dels comuns era un important revulsiu per a les parròquies. Des de l'any 2008, però, el nivell d'inversió ha caigut dels 40 als 9 milions.

Per Tomàs, l'ideal seria que els comuns tornessin a invertir, i ha assegurat que amb els nivells de deute que han assolit ja poden tornar a fer-ho.

Tomàs també ha destacat que mentre tota la situació econòmica dels comuns s'ha reestructurat, l'únic que no ha canviat ha estat la despesa de personal, que s'ha mantingut invariable. Així doncs, tot i tenir menys ingressos i poder invertir menys per eixugar deute, els comuns no han reduït les plantilles.

A grans trets, però, Tomàs ha apuntat que "el sanejament de les finances comunals ha estat positiu i s'ha marcat una bona tendència". En aquest sentit, ha conclòs que els comuns han aconseguit trobar un model econòmic estable i "han guanyat graus de sostenibilitat econòmica".

Tornar

IMATGES I VÍDEOS RELACIONATS