Luz Casal tanca el 32è Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà

Luz Casal, Festival Narciso Yepes, Fundació Crèdit Andorrà

L’artista presentarà Almas gemelas, el seu primer disc inèdit en sis anys

El Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà posarà el punt i final a la 32a edició amb l’actuació de Luz Casal. L’artista gallega presentarà a Andorra el seu últim disc titulat Almas gemelas. El concert tindrà lloc a l’Auditori Nacional d’Andorra el dijous 30 d’octubre, a les 21 hores. Les entrades estan exhaurides.

La seva actitud musical sempre s’ha caracteritzat per la cerca constant, que l’ha dut a aventurar-se en projectes d’una diversitat tan àmplia com la seva capacitat interpretativa. L’àlbum té dues edicions: una titulada Almas gemelas per a Espanya i integrada per deu cançons en espanyol i una segona titulada Almas per a la resta del món, a la qual se sumen els set temes que ha gravat en francès, portuguès i italià per al llançament mundial del disc, conseqüència del seu èxit internacional.
Sis anys han passat des de Vida tóxica, període durant el qual Luz Casal, molt lluny d’acomodar-se en l’autocomplaença, ha aixecat dues edicions del festival que duu el seu nom a l’aldea gallega on va néixer, ha gravat un dels homenatges més emocionants que s’han fet a la música popular hispanoamericana (La Pasión, 2009) i ha portat els seus directes per mig món, des de Pequín fins a Montreal.

Produït per Javier Monforte i la mateixa Luz Casal, Almas gemelas és un treball refinat amb diversitat sonora. La seva inconfusible veu, repleta de matisos, agermana cada tema amb el següent fins a oferir un dels discos més profunds i complexos de la seva prolífica trajectòria. Mesclat per Rafa Sardina, l’àlbum ha estat gravat en els històrics estudis EastWest de Los Angeles, on han treballat solistes i grups de la talla de Bob Dylan, Bruce Springsteen, Metallica o Red Hot Chilli Peppers.

Vangelis, autoritat mundial del rock simfònic i compositor de les partitures originals de les pel·lícules Blade Runner i Carros de fuego, per la qual va guanyar un Oscar a la millor banda sonora, firma l’èpica melodia de Paisajes, el tema que tanca el disc. La col·laboració va sorgir després d’un dels concerts de Luz Casal a Atenes. Ella mateixa és autora de la lletra juntament amb Carolina Cortés.

L’àlbum s’inicia amb ¿Por qué no vuelves amor?, primer single i la peça més propera al pop- rock de totes les cançons del disc. L’entrada de bateria de la tornada és un dels moments més emocionants.

El tall que dóna nom al disc, Almas gemelas, comença amb aires de ranxera fins a arribar al primer pont musical, quan apareixen els arranjaments de corda, presents durant tot l’àlbum. És una de les dues creacions en solitari de l’artista, que també és autora d’Otro tiempo, segurament la seva composició més híbrida. Una melodia de tints ombrívols que bordeja allò cinematogràfic i en precedeix una altra molt més vitalista, amb cert to country, especialment a la tornada. Aquesta contraposició també està reflectida a la lletra, un cant a la distància que separa la realitat i el desig. De nou, la dualitat torna a aparèixer com a manera d’entendre el món, anvers i revers d’una mateixa moneda.

D’altra banda, Alma, llançament mundial, compta amb la producció de Renaud Letang (Feist, Manu Chao) i els arranjaments d’Eumir Deodato (Bjork, Kool and the Gang), amb qui Luz Casal ja va treballar a La Pasión. De l’obra d’Antonio Carlos Jobim, precursor del descobriment internacional de la música brasilera —els seus temes han estat versionats per Frank Sinatra o Ella Fitzgerald—, Luz Casal rescata tres cançons: Triste, Wave i O amor en paz, totes elles des d’una instrumentació directa i refinada. La veu de Luz Casal es descobreix aquí dotada d’un fraseig natural i delicat, idoni per a la bossa nova.

L’aportació italiana del disc arriba de la mà de Luigi Tenco. La cantant interpreta dos dels temes del seu repertori: Mi sono innamorata de ti i Ho chapito che ti amo, i ho fa amb la intensitat i l’emoció que desprenen les composicions del cantautor italià, en un registre vocal més nasal de l’habitual.

El cantautor Benjamin Biolay, lletrista i productor d’icones de la música francesa com Juliette Gréco, és el compositor juntament amb Keren Ann de Jardin d ́hiver, una de les cançons que conformaren el registre musical d’Henri Salvador, amb qui Luz Casal va col·laborar a Sencilla alegría. El tema Amazone à la vie, de Julien Clerc, completa la participació francesa del disc. Ambdues interpretacions corroboren la condició de Luz Casal com una de les legítimes successores de les grans dives de la chanson, fet que ja han ressenyat diaris francòfons de la influència de La Presse de Montreal o Le Figaro, que l’han qualificada com “una icona ambulant” i han dit que posseeix “una personalitat singular”.

En espanyol o en altres idiomes, sota metàfores poètiques o amb lletres urbanes i actuals, Luz Casal presenta un seguit de cançons crues i boniques, sempre descarregades de prejudicis. Infatigable cercadora de noves vies d’expressió, treballa estils tan diferents com la bossa, el rock and roll, la ranxera i la balada. La seva presència escènica i el seu magisteri interpretatiu la converteixen en una de les artistes més sòlides de la música europea. Luz Casal és difícil d’etiquetar, perquè té moltes cares. Com ànimes bessones.

Tornar